consums

En un viatge a BCNA, des de Girona, en els trams plans de la plana de Sant Celoni i Hostalric, a uns 9-10 ºC, vent en calma, els consums de un vehicle diesel, Toyota, Corolla, 1,9 cc, versió familiar, tipus antic, del 2003, que te un mesurador instantani de consum, han estat:
a 120 km /h: 4,1 l.
a 140 km /h: 5,9 l.
a 160 km /h: 8,0 l.
les velocitats mantingudes en tram suficient per estabilitzar el consum.
Conclusions, a lliure pensament.

lectures de la ira

Sovint l’ésser humà te temes d’autodescontentament. Ha fet coses de les que se’n penedeix. Que tenen conseqüències no desitjades i que poden ser durables en el temps. Li costa acceptar-ho. Està en lluita amb si mateix.
Un comportament, que podem veure freqüent, és que aquesta persona tramet el seu descontentament als altres, ja siguin propers o no. Sovint en forma de ira desmesurada i en major grau en relació directa al de descontentament propi.
Això crec que és pa diari en les relacions de família i de feina i que és l’arrel de molts dels maltractaments i de moobings.
La ira fa tancar els punys i és impossible donar la mà a qui l’acosta amb el puny tancat.
Cal molta capacitat d’autocrítica, generositat amb un mateix, capacitat de seguir el fil d’un raonament sense pors, poc orgull i també, la capacitat d’exterioritzar, més o menys explícitament, amb les persones properes, el motiu de l’autodescontentament. En el fons acceptar que ens equivoquem, que soms humans. Crec que això només és possible si hi ha un esperit d’autosuperació.
Crec que l’acceptació dels propis defectes o millor dit de les pròpies limitacions, només és possible des de un sentit ampli d’humanisme.

estimar

Es troben dos amics i l'un diu a l'altre, ¿a qui estimes més, a part de tu mateix?
l'amic pensa amb la seva dona, els fills, els pares, els amics, però diu que no sap que respondre. Que sap que s'estima a ell mateix i no sap sortir d'aqui.
El primer diu que als seus germans. No te pares, ni fills, però si dona.
L'altre pensa que ja l'evangeli diu, estimaràs a Deu i al pròxim com a tu mateix.
I pensa que per complir aquest precepte evangelic, cal que primer s'estimi a si mateix i que acomplert això estimarà a qui l'ajudi a estimar-se a si mateix, es a dir, a qui li trameti estimació, que vol dir acceptació, no a qualsevol preu, sino, crítica si cal, pero aceptació.
Estimar a tot el pròxim deu ser imposible, potser si respectar, però estimar, dons....i és aleshores quan entra en joc lo dit.
I així anem vivint i estimant o desestimant.