L’aparellament

Que busca l’ésser humà amb l’aparellament?
Jo crec que podem fer diferents lectures, associades a conjuntures històriques.
Quan l’home era l’únic que tenia vida fora de la casa i la dona romania lligada a les tasques domèstiques, sense independència econòmica, podríem afirmar que els dos buscaven estabilitat pel que fa a l’activitat sexual i reproductiva i estabilitat respecte a la imatge projectada pel nucli familiar respecte a l’entorn social més proper. La dona buscava, també, la seguretat econòmica.
Evidentment hi havia molts altres motius, potser tants com persones, però em limitarà als mes genèrics.
Quedava com a complementari el fet del desenvolupament personal.
Que comportava el desequilibri entre els membres de la parella? Jo crec que a molts xantatges de tots tipus, emocionals, sexuals, econòmics,...xantatges que implicaven, molt sovint als fills.
Quan els dos membres de la parella tenen independència econòmica, ja podem igualar els fins per als dos membres de la parella, però que succeeix quan la parella no garanteix la estabilitat sexual i quan l’imatge projectada no te importància?? Queda, només buscar la estabilitat emocional, sexual i reproductiva que possibiliti el desenvolupament personal. Crec que és l’únic motiu pel que cal pensar que l’aparellament és un fet perdurable.
Cal prendre consciència que aquesta perdurabilitat només es possible amb un tracta igualitari i respectuós, ja no valen xantatges de cap tipus. El camí que s’obra pel fet de l’aparellament és engrescador. Possibilita, realment, un creixement personal i, també una funció reproductiva madura i que potenciï el creixement personal.
Ara, vol que s’assumeixin les noves circumstàncies per part dels dos integrants de la parella i que tots dos visquin pel mutu creixement personal.