Ondes

Sovint diem, quan trobem persones que en certs moments de la nostre vida hi han estat, “ ara estic en una altre onda” i no expliquem res.
¿que volem dir?
Jo crec que no responem be a la hipotètica pregunta que, explícitament o implícitament, se’ns formula, per que, ja sabem que no sempre fem el mateix i variem d’aficions, d’obligacions, de temps perduts,.... Jo crec que al contestar així fugim del tema, per que nosaltres soms sempre els mateixos, riallers, seriosos, carinyosos, esquerps, o el que sigui, i l’interès del interlocutor va més pels trets que ja coneix de nosaltres que per les obligacions,...que tenim, va més pels nous camins que, essent nosaltres els mateixos, hem començat i és una porta a la comunicació i a la reafirmació de les noves experiències.
Hauríem de dir que, a més de les ondes que ja hi havien i que ens definien, n’hi ha d’altres de noves i sobre tot això és el que se’ns pregunta.
Ens apantallem, per manca d’interès pel que interroga, o per por a trametre que continuem sent els mateixos, que no hem sortit dels nostres pous, tot i dir que estem en una altre onda, que no és dir res..
Així ho guaito i així ho explico