coit o no coit, aquesta és la qüestió

Coit o no coit, aquesta és la qüestió.
En la educació rebuda i aquí hi podem acumular tota la història educacional, tant a l’escola com a la família i al carrer, s’han tramés, al meu parer, varis valors associats a aquest fet que passo a enumerar:
- No s’estima al marit si no se’l deixa coitar. La muller ha de deixar fer a l’home. Ha de deixar que ell porti la iniciativa i ella seguir.
- Per l’home, coitar vol dir posseir, triomfar en sentit de possessió i domini. En aquesta lectura hi ha part de les explicacions de la lacra de les relacions no consentides.
- L’home necessita coitar per sentir-se home, més que qualsevol altre actitud de relació sexual o afectiva. L’home busca la ejaculació més que el plaer de la relació. Si no te ejaculació, la relació no ha estat complerta ni satisfactòria.
- Coitar te, per l’home, molts sentits, essent dels darrers el reproductiu.
- L’home confon la sexualitat per la genitalitat.
Tot te a veure amb un mon masclista, on el domini correspon al mascle.
Les conseqüències per a la dona han estat varies, unes d’alienació amb l’ideologia imperant, amb connotacions de treure’n partit, amb vista curta i d’altres de sublevació, amb caigudes en comportaments repetidors dels comportaments atacats. M’explicaré:
Respecte als primers comportaments hi ha el de control sexual de l’home, en base a conformar-se amb el control de la activitat sexual de l‘home per la seva ejaculació. És el síndrome d’ Estocolm de la ejaculació. Es víctima de la mateixa, però la desitja pel control que exerceix a l’home a traves d’ella. És una renúncia a una altre vida sexual, potser per ignorància que sigui possible, i potser per això quan una dona reprimida sexualment, troba un xic d’alliberament del seu esclavatge, és capaç de trencar totes les cadenes. És veritat que d’altres tenen por a descobrir-ho.
Les dones que lluiten contra el domini masclista poden confondre que la solució no és el domini, per part d’elles, de la relació i sovint cauen en donar, també, importància excessiva a la genitalitat, encara que sigui compartida.
Jo crec que la genitalitat, estrictament, te una funció reproductiva; que la sexualitat te moltíssimes altres expressions molt més plaents, sense descartar la principal, per que fins fa uns 50 anys, tota relació genital tenia transcendents conseqüències possibles per a la dona, quan per l’home no. Una relació genital amb fill, és una conseqüència greu per a la dona, que no per a l’home, independentment de si la dona desitja el fill. Però, quan de patiment devia representar per la dona que no volia tenir fills, el temps d’incertesa fins a saber que no el tindria. Quanta relació mal duta, amb coitus interruptus i altres conductes que comporten tensió a la relació, tenien que fer-se per evitar el mal tràngol del fill no desitjat?
Per tant, propugno la relació sexual com a joc interpersonal, deixant el coit com a un acte irrellevant, i només possible des de la relació sincera i completament lliure. Crec que la relació sexual, com avui dia la tenim molts entesa, depassa el fet reproductiu i s’ha d’emmarcar com a mitjà de coneixement propi i de la parella.