Societats amb pors

Es reconegut pels estudiosos de la sociologia que les societats amb pors són fàcils de governar, a curt termini, i que a llarg termini s’aboquen a desastres col·lectius.
Quina és una de les llavors per que una tingui pors? Jo crec que el nepotisme, el que els seus membres gaudeixin de la seva situació social, i per tant laboral,...per favors d’altres i no per mèrits propis. Be es sabut que la relació social és factor de cohesió i per tant saludable pel col·lectiu, a través que ho sigui per l’individuo, en base a l’acceptació mútua dels seus membres. Ara, si el criteri d’acceptació, es la fidelitat cega per l’intercanvi de favors i per tant, l’exclusió dels que no fan aquest joc, aleshores entrem en el cercle del nepotisme. Per que el nepotisme no es el fet d’afavorir a algú, si no el fet de demanar, a canvi, la fidelitat cega. Soc conscient que la línia divisòria es difícil de senyalar.
D’aquí se’n deriven les pors. I la principal por, la por a la veritat, com a concepte. Por a que es descobreixin les circumstàncies per les que hom està on està. Por a que es descobreixi els autèntics valors de cadascun. Tema espinós i no hi hem de donar la lectura dels aspectes íntims de la por a la veritat, si no deixar-ho al nivell de les relacions amb altri. Crec que son dos camps en gran interrelació, i de difícil separació, però s’ha de fer l’esforç de separar-ho.