Les visions de la vida. Paraules i actes.

Sovint ens engresquem en discussions sobre qui és de dretes i d’esquerres, sobre que vol dir ser-ho. Solen ser discussions agres i que tendeixen a simplificar els conceptes. També ens solem quedar amb visions simplistes dels actes, en maneres de vestir, en comportament superficials dels referents que tenim quan construïm el discurs.
Crec que aquest tema és profund i l’emmarco dins de la definició del nostre diari comportament.
Em quedaré en la visió del comportament professional.
Crec que ser d’esquerres és ser obert a que tots els actes en els que hom pot decidir, tinguin el grau imprescindible de contribució a una major transparència, a donar una major informació del treball fet. Això podem aplicar-ho a tots els camps. Des de un electricista que deixa explicat i/o anotat tot el que fa que s’aparta de lo inicialment encomanat en el seu treball, per a millor informació de l’usuari, a l’advocat que documenta els casos amb esperit de transparència. Crec que ser d’esquerres comporta no tenir por per ser transparent. No creure que per donar mes informació, hom és prescindible. Tenir confiança en un mateix i en el propi treball.
En aplicar les normes i els procediments com a garantia de treball ben fet i de transparència.
Entenc que al de dretes, li sobren les normes. Voldria que n’hi haguessin menys, les veu com obstacles per al progrés per que no es vol sotmetre al treball col·lectiu. Crec que ell coneix prou la norma i el procediment per saltar-se’l quan a ell li convé.