Moobing 1
Es una practica cada dia mes utilitzada en les organitzacions.
Qui el practica?: qui te “necessitat” d’escalar llocs socials i econòmics i no te escrúpols. Un envejós.
Qui el pateix?: en general un de més fluix, tant per conjuntura del moment, com més fluix emocionalment. En general, es diu moobing quan es una pràctica que te a veure amb la professió, a menysvalorar aspectes professionals de l’afectat. En general el que el pateix no vol o no pot utilitzar les mateixes eines que l’agressor. No tracto de la validesa professional, ja que aquesta la dono per descomptat. El que no val sol ser agressor, no víctima.
L’agressor, com que utilitza males maneres, confia que l’agradit reaccioni, també, de males maneres i, aleshores, basar la continuació del seu atac en aquesta resposta. Per tant part de la defensa de l’agredit passa per que aquest reaccioni amb correcció, conscient del seu menys poder i conscient del que passa. Això és difícil i més en tant en quan per part de l’agressor hi hagi més abús de poder. Però aquest punt és vital per a la posterior defensa.
El risc per l’agredit, i en això també hi confia l’agressor, és caure en l’autoinculpació, pensar que alguna cosa ha fet malament per que es doni la situació que es dona. Hi aquí s’ha de fer l’anàlisi purament professional. Tots tenim defectes de caràcter i personalitat, que en cap cas justifiquen el moobing. I són les principals causes, fet que dona esperança en una correcta solució, cas de tenir que anar a judici.
En les empreses una solució és l’acomiadament amb indemnització. Sovint podrà ser dolorós, però és una de les solucions possibles. En la Administració, el joc possible és major, i les possibilitats de lluita poden ser superiors, podent arribar a demanar la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per l’agressor, a part de la indemnització econòmica. Tota manera, per a la solució del cas, cal que l’agradit tingui molt clara la seva fortalesa tant anímica com professional, com de les repercussions que tindrà en els seus companys, el fet, que no sol ser agradable i és una altre prova. Jo recomano buscar recolzament en persones alienes a la feina i respectar la reacció dels companys.
Qui el practica?: qui te “necessitat” d’escalar llocs socials i econòmics i no te escrúpols. Un envejós.
Qui el pateix?: en general un de més fluix, tant per conjuntura del moment, com més fluix emocionalment. En general, es diu moobing quan es una pràctica que te a veure amb la professió, a menysvalorar aspectes professionals de l’afectat. En general el que el pateix no vol o no pot utilitzar les mateixes eines que l’agressor. No tracto de la validesa professional, ja que aquesta la dono per descomptat. El que no val sol ser agressor, no víctima.
L’agressor, com que utilitza males maneres, confia que l’agradit reaccioni, també, de males maneres i, aleshores, basar la continuació del seu atac en aquesta resposta. Per tant part de la defensa de l’agredit passa per que aquest reaccioni amb correcció, conscient del seu menys poder i conscient del que passa. Això és difícil i més en tant en quan per part de l’agressor hi hagi més abús de poder. Però aquest punt és vital per a la posterior defensa.
El risc per l’agredit, i en això també hi confia l’agressor, és caure en l’autoinculpació, pensar que alguna cosa ha fet malament per que es doni la situació que es dona. Hi aquí s’ha de fer l’anàlisi purament professional. Tots tenim defectes de caràcter i personalitat, que en cap cas justifiquen el moobing. I són les principals causes, fet que dona esperança en una correcta solució, cas de tenir que anar a judici.
En les empreses una solució és l’acomiadament amb indemnització. Sovint podrà ser dolorós, però és una de les solucions possibles. En la Administració, el joc possible és major, i les possibilitats de lluita poden ser superiors, podent arribar a demanar la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per l’agressor, a part de la indemnització econòmica. Tota manera, per a la solució del cas, cal que l’agradit tingui molt clara la seva fortalesa tant anímica com professional, com de les repercussions que tindrà en els seus companys, el fet, que no sol ser agradable i és una altre prova. Jo recomano buscar recolzament en persones alienes a la feina i respectar la reacció dels companys.
posted by elguaita | 10:27 AM
3 Comments:
Ho estic patint. M'ha anat molt bé llegir-te per entendre que de prendre sang freda.
Al blog fas referència a l'estratègis processal adequada cara a la proba i a la inhabilitació. Em pots adreçar fins on pugui trobar aquesta informació. Sols podré suportar-ho si no sento que em vencesn. Si no em veig impotent. Si sé que estic fent alguna cosa.
Ondia, Rosalia, lamento no haver vist el teu comentari fins ara. Si vols podem parlar. Jo visc a Girona. Els jutjats són lents, massa. Cal que siguis ferma i prudent. Ja diràs
Estic a punt de fer el pas.
Bé de fe ja l'he fet verbal i presencialment a una instància superior dins la nostra organitzacio.
Els malfectors dedueixen que preparo alguna cosa però ara estant atacan molt fort per què pensen que, tal vegada, ja hauria actuat. En aquest moment però he de parar de rebre i per fer el pas formal he de prendre distància i ho he de fer sense demores. Si nó el camí obert es tancarà per què potser no entendrà el retard en l'"escomes"
Post a Comment
<< Home