amor i odi

Amor i odi.
Entesos com a contraposició, ambdós son fruit de la no raó.
Son fruit de la adolescència i la joventut. Etapa d’aprenentatge de la reflexió.
L’amor és luxúria, bogeria.
L’odi és fòbia, bogeria igualment, també luxúria.
Quan arriba l’edat adulta es pot estimar i odiar raonadament i aleshores l’amor passa a ser reconeixement, estima i l’odi, menyspreu, avorriment.
També l’edat adulta és quan s’ha d’haver après el control de les passions, i aleshores és pot estimar i no odiar, de la mateixa manera que és pot odiar i no estimar. Tristament en aquest darrer cas.
Així ho veig i així ho explico.