Les complicitats, 1

Un dels grans secrets de la relació és establir complicitats. A tot nivell, d’amistat, de feina, de relació de parella.
Ara, quins tipus de complicitats poden establir-se entre les persones? Quan són per fer marrulleries, les complicitats són fràgils.
Cal establir les complicitats sobre bases ètiques i morals. I lluitar per la pervivència dels principis que les aguanten.
Voler establir les complicitats sobre visions particulars de les coses es molt difícil i per poc que hom lluiti per la seva visió, adéu complicitat. La vida és molt llarga i els entrebancs que es presenten són, al llarg d’ella molts. L’ésser humà es justifica molt fàcilment quan trenca complicitats.
Que fa que una persona sigui propensa a l’establiment de complicitats? Aquí és la clau de volta que explica que hi hagi persones.
I que fa que hom “tragi” a pesar de no establir complicitats? Malament. Potser per que la primera complicitat que s’ha d’establir és amb un mateix?