Educació en valors.

Paraules molt emprades darrerament.
Però s’ha de veure com es fa aquesta educació. No oblidem que en base a suposats valors, es fan moltes guerres. En base a la imposició de valors.
El de la democràcia a l’Irak. el de la igualtat i la justícia social a la ex URSS, el dels drets humans a la revolució francesa. el de la salvació de l’ànima dels indígenes, en la conquesta d’Amèrica i tants d’altres.
Si, ja se que no es poden jutjar tots aquests fets històrics pel mateix criteri.
El valor primer tindria que ser el del respecte, sempre i en tota circumstàncies. El convenciment per la paraula i no per la força. Dur i sovint difícil, però altres camins, tot i semblar dreceres, acaben essent trinxeres.
On és l’origen d’aquest comportament humà?
Hi ha opinions, que a partir de les religions monoteistes. Els romans tenien temples als deus convidats, al deu desconegut,...Eren comportaments integradors en matèria religiosa. Han estat les religions monoteistes, que amb les seves creences fortes, han volgut imposar valors. En base a les creences fortes han desenvolupat orgull encegador.
Altre tema és la associació dels conceptes compromís, a deu únic, que seria objecte d’altre reflexió, amb tot el bo i dolent del fet del compromís.
També tot el progrés que te l’arrel en el compromís de l’esser humà pel coneixement i el progrés.
El mon seria diferent, però millor o pitjor?.
Així ho veig i així ho explico.