estimar

Es troben dos amics i l'un diu a l'altre, ¿a qui estimes més, a part de tu mateix?
l'amic pensa amb la seva dona, els fills, els pares, els amics, però diu que no sap que respondre. Que sap que s'estima a ell mateix i no sap sortir d'aqui.
El primer diu que als seus germans. No te pares, ni fills, però si dona.
L'altre pensa que ja l'evangeli diu, estimaràs a Deu i al pròxim com a tu mateix.
I pensa que per complir aquest precepte evangelic, cal que primer s'estimi a si mateix i que acomplert això estimarà a qui l'ajudi a estimar-se a si mateix, es a dir, a qui li trameti estimació, que vol dir acceptació, no a qualsevol preu, sino, crítica si cal, pero aceptació.
Estimar a tot el pròxim deu ser imposible, potser si respectar, però estimar, dons....i és aleshores quan entra en joc lo dit.
I així anem vivint i estimant o desestimant.